És probable que no els faltin, a aquestes pà gines, acusacions dÂ’immoralitat que, de retruc, cauran sobre la persona que ha volgut conservar-les per als lectors; seran, però, de gent a la qual passa per alt que dÂ’immoral només ho és lÂ’abús, forçar un altre a fer allò que li desplau, aprofitar-se de la seva indefensió, enganyar-lo amb promeses, lÂ’agressivitat que, en el terreny sexual, trobem tan sovint à dhuc en el matrimoni, on la dona sÂ’ha de doblegar a les «freqüències» i preferències del seu marit, que no sempre coincideixen amb les seves. Mai no hi pot haver immoralitat, en canvi, en lÂ’acte voluntà riament assumit entre adults. Tampoc no és immoral parlar-ne, i fer-ho explÃcitament, amb el llenguatge franc i saborós que afeccionen tantes parelles, per les quals no hi ha grolleria en el mot popular que designa un òrgan o una funció quan el company de llit hi busca un estÃmul o vol provocar-lo, i el pronuncia doncs amb el mateix esperit amb què es lliura a una carÃcia: és un afalac que alça la temperatura eròtica, no una barroeria que ofèn.
Un document d’una franquesa gens d’habitual i d’un interès extraordinari sobre alguns aspectes de la condició humana.