Publicat el 1946, Teseu és una petita obra mestra en la qual André Gide compendia el pensament més caracterÃstic de la segona part de la seva trajectòria intel·lectual. Amb mà mestra, hi recrea el mite grec, com ja havia fet amb el de Prometeu, o amb el bÃblic de Saül, per tal de proclamar que la seva ètica sÂ’ha establert definitivament en una trinxera de la qual ha estat exclosa la inquietud metafÃsica. En efecte: lÂ’autor de LÂ’immoralista, identificant-se amb Teseu, es refugia en el laberint. Això que podria semblar un estratagema literari, o una de les seves entremaliadures o burles, li serveix a Gide per a extreureÂ’n una nova saviesa, que sÂ’expressa, per exemple, en el dià leg entre Èdip i Teseu, en el qual es debaten les dues posicions que es poden adoptar davant el destÃ: la partidà ria de la salvació i la partidà ria de la felicitat.