En el supòsit que la fam, la malaltia i la guerra fossin definitivament bandejades del nostre planeta, a quina mena de felicitat es veurien abocats els homes? No hem pas oblidat la resposta alhora brillant i aclaparadora que Huxley donà a aquesta pregunta en Un món feliç. El quadre que ens hi explana dÂ’una humanitat condicionada, anestesiada, minvada i en definitiva deshumanitzada pels «miracles» de la ciència i de la tècnica, ens hauria pogut fer creure que lÂ’autor es tombava resoltament dÂ’esquena a tota esperança. Tanmateix ara, a Illa, veiem una societat situada en un futur remot, en la qual l’ètica determina l’èxit dÂ’un alliberament ideal. La sublimació de lÂ’esperit i del cos, obtinguda per un mètode la quinta essència del qual prové tant de la filosofia grecollatina com de la saviesa oriental, tant dels ensenyaments de la psicologia com dels de la quÃmica, condueix els homes a la «darrera llum», a la «benaurança lluminosa». Aconseguit un estadi superior, lÂ’absorció dÂ’una droga permet a l’ésser de fondreÂ’s amb el cosmos en un èxtasi sobrehumà .