3'5?
Tretze tristos tràngols reúne 13 cuentos/historias muy diversas, originales y divertidas. Además, en general tiene un mensaje bastante importante, os lo recomiendo ??2019-leídos2 s Fernando PolancoAuthor 2 books23

Una recopilación de relatos cargada de ingenio, imaginación y estilo. Hay un par de ellos brillantes (Entre el cielo y el infierno, Cuando caían hombres de la luna, Sólo dime si aún me quieres). Todo un talentazo el Sánchez Piñol este.2 s Daniel Batista Dziekoñska6

Me encanta el despliegue de imaginación de este libro. Cada historia es diferente en todos los aspectos y nunca sabes que es lo que te va a traer el autor. Recomiendo tanto si te gusta la fantasía como si no; en este conjunto de escenarios hay de todo.2 s Aroa Torres Diaz9

hay algunas historias que no he entendido pero las otras están bien1 Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides237 27

Ressenya completa: https://llegirperviurealtresvides.blo...

Tretze tristos tràngols és un recull de tretze contes que tenen com a denominador comú que els protagonistes d’aquestes històries passen tristos tràngols. Hi ha contes amb elements de ciència-ficció i fantasia, i d’altres que són faules protagonitzades per animals que parlen. Ara bé, que no us enganyi el títol, que aquesta lectura no és ni de bon tros trista ni depriment, sinó que les desventures dels diferents protagonistes es narren amb humor i picardia.

Un altre element comú en tots els contes és que tenen girs finals que ens descol·loquen i ens desmunten l’esquema mental que com a lectors anem fent a mesura que llegim el conte.

Darrere d’aquests històries simpàtiques, carregades d’imaginació i amb punts d’humor s’hi entreveu una crítica a la societat actual: rebuig i prejudicis contra els immigrants, la llei del més fort, el fet de només veure els defectes dels altres però no els propis, de no escoltar els altres, entre d’altres.

D’entre els tretze contes us en destaco tres que són els que més m’han agradat: “Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana”, “L’espantaocells que s’estimava els ocells” i “Mai no compris xurros en diumenge”.

2022 català relat-i-contes ...more1 Beatriz404 180

qué cosas pueden pasar en una mil millonésima de segundo? te puedes despertar y darte cuenta de que quedan tres minutos para que suene el despertador, que escuches que llueve fuera y no tienes ni idea de dónde dejaste el paraguas la última vez y que todas las cosas que anoche dejaste al fondo aparcadas vuelven buscando su comida. en una mil millonésima de segundo una célula puede mutar, un coche puede girar la esquina más rápido de lo normal o alguien puede decirte te quiero. todo cabe en una mil millonésima de segundo. todo menos el miedo. o así lo cree #albertsanchezpiñol que recopila en esta edición de #alfaguara trece cuentos que pueden ser interpretados de tantas maneras como lectores haya.
.
Albert Sánchez Piñol está considerado como una de las mejores voces de la narrativa catalana. Nadie como él es capaz de bucear en las profundidades abismales del ser humano para traer a la superficie esta colección de cuentos que provocan daños irreparables en la concepción del mundo y de nosotros mismos. Como si de pequeñas descargas eléctricas se tratase Sánchez Piñol nos lleva de la mano por un vasto mundo hasta ahora pocas veces recorrido donde trata temas universales de una manera excepcional. Desde referencias bíblicas y antropológicas pasando por estados mentales, el mundo animal, un árbol genealógico descoyuntado y una churreria invitan al lector a zozobrar en esa parte del mundo que aún queda por descubrir.
.
porque en estos cuentos hay hombres que caen de la luna y se quedan en la tierra ayudando a los humanos. hay esquimales que se enfrentan a osos y cebras que desafían al rey de la selva, hay espantapájaros que se alían con cuervos para ganarse la amistad de los pajarillos y hay un armario que, como el de Narnia, engulle cosas. Hay un oficinista submarinista y una churreria overbooking, un barco sin capitán y una familia sin origen.... Todo cabe entre la imaginación y la prosa de Albert Sánchez Piñol. Quien lo leyó lo sabe. 1 Okenwillow872 143

J'étais déjà tombée sous le charme avec La peau froide et Pandore au Congo, et voilà qu'avec ces treize contes surréalistes l'auteur catalan me ravit à nouveau. Le premier conte « Quand les hommes tombaient de la lune » annonce la couleur, poésie, émotion, loufoque, insolite. Les contes de Sánchez Piñol sont tout ça à la fois, et bien plus, car le propos s'inspire de sujets d'actualité, de société, tels que la politique, l'immigration, le pouvoir, l'indifférence, ou l'amour, et nous propose une morale habilement illustrée par des situations improbables. Les lieux, les époques, les personnages et les circonstances sont aussi diverses que farfelues, tout en frôlant souvent le drame humain. Cette diversité met l'accent sur l'universalité et l'intemporalité des événements. Un couple infidèle, un zèbre qui prend la fuite pour survivre, des hommes de la lune s'intégrant à leur nouvelle terre d'accueil, un témoin traité en coupable... chaque situation est susceptible de trouver un écho dans le vécu du lecteur. Les chutes sont particulièrement soignées, ce qui contribue largement à l'efficacité de ces histoires, très courtes pour certaines, mais qui contiennent l'essentiel. Un tour de force, qui me fera patienter jusqu'au prochain roman de l'auteur. _nouvelles contemporains fantastique1 Neus Urpí49 3

"Què es pot tenir en una milmilionèsima de segon? En una milmilionèsima de segon es pot tenir un record. Es pot tenir un record trist. En una milmilionèsima de segon es pot tenir una revelació: mentre neda sota les aigües del Mediterrani, l'Enric Sanoi descobreix que dedica el seu temps lliure al submarinisme perquè és un fracassat." 1 Amadeu Branera177 8

Diu Sánchez Piñol que tot conte ha d'entretenir i ha de tenir un gir que sorprengui al lector. Considero que el primer és més o menys així; encara que en la literatura hi caben més coses com per exemple emocionar, espantar, fer riure o fer pensar, a cadascú li entretenen coses diferents i podríem dir que qualsevol d'aquests efectes, dirigit a el públic adequat serà sinònim d'entreteniment. Però en el segon punt no hi estic d'acord, és més, quan t'obligues a que tots els contes tinguin gir peti qui peti, aquests acaben sent d'allò més previsibles i la meva única sorpresa ha estat descobrir "que llest que sóc" per haver endevinat pràcticament tots els girs. Així mateix, si el teu únic afany és sorprendre i no poses alguna cosa més (en general m'ha semblat que molts dels contes són senzillament simples embolcalls del gir) en el cas de no aconseguir-ho no queda res. Tot i així, he passat una hora i mitja entretinguda i les situacions plantejades m'han agradat bastant. Així mateix, hi ha dos o tres contes que m'han agradat especialment perquè si hi ha aquest plus en la narració, una mica més de desenvolupament i introspecció. Carla33

BUUUAAAH, és un llibre suuuuper original, divertit i amb molta personalitat.
Cada una de les històries que explica t’atrapa, són molt adictives. (menys alguna que no he acabat d’entendre, per això té 4 ??)
No m’entra al cap com algú pot tenir aquesta ment per creat semejant joia, lea històries com ho narra tot, es que no sabria trobar els adjectius per descriure totes lea bojeries e fets que explica aquest llibre, en el bon sentit, és clar.
A part també té moltes frases molt boniques, les quals et fan reflexionar.
Però el que més m’ha agradat és el transfons que té cada història i els missatges que transmet, cada una d’elles en té un de diferent, i a vegades costa entendre’l, però quan ho fas et quedes de pedra amb els pèls de punta.
El recomano molt!!
This entire review has been hidden because of spoilers.Show full review Nil BacarditAuthor 1 book9

Tretze contes plens d'enginy, humor i amb ganes de fer pensar. L'estil és del més vigorós albert sánchez pinyol; contes ficticis amb éssers impossibles i històries que ressemblen la vida quotidiana de manera que el relat pretén ser impossible dintre de la racionalitat dels fets, però que amaguen una versemblança amb la realitat, i és aquí a on l'autor junta ficció i realitat, relacionant la problemàtica de la vida i les decisions que prenem, amb l'entorn i les persones que ens rodegen. Pere11

Comptes molt ben escrits, que t'enganxen i que fins i tot et fan somriure i riure. Es llegeix d'una tirada. Farcits d'un realisme màgic quasi-gabià i adobats amb monstres humanitzats i els humans monstruosos que l'escriptor sap esculpir tan bé. Xavi7 1 follower

Contes sobre fantasia, humor i existència quotidiana.
- Només digues si encara m’estimes
- La llei de la selva
- Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana Paula140 8

Cuentos entrañables para pensar. Carolina19

P Àlex Resta15 2

No m ha agradat massa... N'he llegit fins la meitat aprox.. Però els contes no m'han resultat interessants i sembla fet a corre-cuita Thepaulaa_2

Només m'el he llegit perque era lectura obligatòria:) Uma Guerau37 1 follower

3,5. Les histories són xules però extranyes i si te despistes no les entens. neus romero6

Historias con mensajes muy importantes pero es un libro para leer con tranquilidad y sin perderse ningun detalle. Oscar2,046 532

Todo lo que dice y escribe Albert Sánchez Piñol es interesante. Hace unos años vi una entrevista en la que explicaba que él escribía buscando divertir al lector, que esa debería ser la misión de todo escritor, entretener. Más recientemente, en otro entrevista, hablaba de estos cuentos, de estos 'Trece tristes trances', diciendo que todo cuento debe guardar un giro inesperado, una sorpresa final que atrape al lector. Y a fe mía que lo ha conseguido.

Este es un libro de cuentos, o más bien de fábulas, y como toda buena fábula, tienen su moraleja. Los que más me han gustado han sido, y los títulos casi lo dicen todo, 'Cuando caían hombres de la Luna' (fantástico cuento con mensaje anti-racismo), 'Todo lo que necesita saber una cebra para sobrevivir en la sabana' (simplemente genial), 'La ley de la selva' (que tiemblen los maltratadores de mujeres), 'Ya no puedo más' (excelente cuento de humor), 'El espantapájaros que amaba a los pájaros' y 'Nunca compres churros en domingo'.

Albert Sánchez Piñol tiene una bibliografía corta en longitud, pero larga en calidad. La Trilogía de los Monstruos es de lo mejor que se ha publicado en los últimos años. En 'La piel fría', la amenaza venía del mar, y en 'Pandora en el Congo', provenía del interior de la tierra. Parece ser, como suele ser habitual en muchos escritores, que entre novelas ha optado por escribir un libro de cuentos. Sólo puedo decir que estoy deseando que termine el tercer libro de la mencionada trilogía, donde la amenaza viene del aire.cuentos-relatos literatura-fantástica míos Miki63

No le pongo cero porque no puedo. No había sentido que perdía tanto el tiempo desde hacía mucho. Una pena que haya sido una lectura obligada porque si no lo hubiera tirado por la ventana en la segunda historia. Eva Llobet Martí14 9

Molt interessant, la faceta de contista de l'autor... El títol, molt ben triat, perquè la majoria dels contes et deixen un regust agredolç. Destaco "Quan els homes queien de la lluna", per poètic, perquè és una preciosa metàfora... Molt recomanable! Eloi Puig739 50

Ressenya en català:

http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...

reseña en castellano:

http://www.elkraken.com/Esp/T-esp/R-t...
altres-generes antologia Alba G.17 2

M'esperava més d'aquest llibre. Només un parell d'històries m'han agradat. Txe Polon509 43

Autor del comentario:
=================================