La fascinació de lÂ’Albert Forns cap a lÂ’Albert Serra és tan immensa que lÂ’autor decideix convertir-sÂ’hi. El procés de transmutació suposa només una simple excusa per estudiar el rerefons dÂ’un personatge que, en la majoria dels casos, genera rebuig per la monotonia i lÂ’avorriment intrÃnsecs en les seves pel·lÃcules. Lluny dels clà ssics panegÃrics sobre una personalitat misteriosa, lÂ’obra desfà lÂ’aura malcarada del cineasta amb grà cia i sense trencar-ne lÂ’encant. Però ni Albert Forns ni Albert Serra monopolitzen el text, on els fragments biogrà fics dÂ’artistes com Andy Warhol, Sophie Calle i Miquel Barceló comparteixen pà gina amb les cabòries dÂ’un oficinista estancat en la rutina laboral i les sortides amb amics a lÂ’Horiginal de Barcelona.
El tÃtol enganya: Albert Forns no ha escrit una novel·la. Amb el personatge dÂ’Albert Serra com a pretext, el Premi Documenta 2012 és un contenidor literari que acumula reflexions sobre lÂ’art contemporani, anècdotes domèstiques i fragments de reportatges periodÃstics propis sense fer distincions. Albert Forns arracona la pedanteria de bona part dels entesos en actualitat cultural i converteix el món dels referents artÃstics en una realitat tangible i accessible a qualsevol (això sÃ, amb Google al costat). Amb una naturalitat admirable i sense perdre en cap moment el sentit de lÂ’humor, lÂ’obra aborda fenòmens com la mitificació de referents internacionals, lÂ’originalitat i el plagi en un joc dÂ’identitats erudit però alhora molt franc.